Pràctica 3: Distorcions cognitives...

Introducció:

Està comprovat que si fem sonar una campana abans de donar de menjar a un gos, aquest amb el temps, cada cop que senti el soroll de la campana, començarà a sal.libar... En això es bassava en conductisme, i així se'n adonar Paulov. El conductisme tenia aquest esquema de E (estímul) - R (resposta) on el subjecte respondrà amb una resposta específica devant un mateix estímul... Skinner, que va realitzar numerossos experiments, amb el seu condicionament operant va retocar l'esquema E-R-C (C = consequència). És a dir, que el subjecte que rep l'estímul pren una resposta en coneixement de les conseqüències... 

A. Ellis i T. Beck, es van adonar que només fixant-se amb la conducta, es limitaven molt. Així que van adjuntar una peça clau al esquema pel cognotivisme. L'esquema cognotivista queda així: E - O (organisme pensant) - R - C.

El cognotivisme, doncs, es un corrent psicològic que mes enllà de la conducta, s'interessa pels processos mentals. Busca l'explicació mental de les nostres reaccions. O sigui té en compte els elements no observables de la conducta.

Llavors, cada persona té una resposta diferent a cada estímul, ja que la conducta està relacionada amb els processos mentals, per tant depen de cada ment (persona). Algunes formes de pensar, poden tenir conseqüencies negatives a la nostra vida i en les nostres relacions socials. Portant fins i tot a la depressió. Poden alterar la nostra forma de veure la vida, per tant, influir en les nostres relacions socials i una mala regulació emocional. Ellis va anomenar aquests tipus de pensaments distorcions cognitives. 

Albert Ellis va ser el creador de la primera llista per anomenar aquestes distorcions cognitives a més va separar en tres parts l'esquema cognitiu: Hi ha un element activador  (estímul), que condicionat pels nostres pensaments i creençes provoquen unes respostes/conseqüencies emocionals i conductuals.

Pràctica:

- Tipus de distorcions cognitives i exemples:

1.- Generalització excessiva: Prendre cassos aïllats o puntuals com a universals. És a dir pensar que allò dolent que t'ha passat una vegada et passarà sistemàticament sempre... 

-Ex1: Has estat en un grup on no t'has sentit gaire acollit o gaire important, per tant, en les futures relacions penses que no et tenen en compte o no importes a ningú. 

-Ex2: T'has sentit rebutjat moltes vegades i tendeixes a pensar que tothom et rebutjarà i per tant t'exclous de la societat.

2.- Abstracció selectiva: Distorció en la qual només sabem veure els aspectes negatius i no tenim ulls per veure la cara positiva.

-Ex1: Treus un 9 en un examen difícil on ha suspès un 70 % de la classe i no penses en el gran examen que has fet sino que només pots pensar en aquelles dues preguntes que no has acabat de fer bé.

-Ex2: Fas una exposició oral molt bona on t'han puntuat molt bé i has captat l'atenció del públic però només pots pensar en aquella vegada que t'has quedat bloquejat durant uns segons.

3.- Polarització o pensament de tot o res: Portar els nostres pensaments als extrems de o tot o res.

-Ex1: Algú que tendeix a pensar que ningú valora el seu potencial o que ningú el pot veure.

-Ex2: Algú que tendeixi a pensar que tothom se'n burla d'ell.

4.- Desqualificació d'allò positiu: Treure valor a les accions que t'han reportat algun benefici.

-Ex1: El teu cap t'han donat una ascens i no penses que hagi sigut per ser més competent que els altres candidats, sino  perquè la seva filla és la dona del seu fill...

-Ex2: Has tret un 10 en l'exposició oral del treball de recerca i penses que ha sigut perquè el tribunal era més permissiu o més benèvol que el dels altres.

5.- Llegir el pensament: Distorció que ens fa creure capassos de saber que pensen els altres, quines són les seves intencions...

-Ex1: Et mira pel carrer una parella i riu, llavors penses que es riuen de les teves orelles.

-Ex2: La meva parella ultimament està "rara", se'n està cansant i m'acabarà deixant.

6.- Endivinar el futur: Portar a terme prediccions del futur sense cap fonament. És a dir, pressuposar les respostes dels altres...

-Ex1: Segur que no passaré les oposicions...

-Ex2: Segur que em dira que no.

7-. Magnificació i minimització: Sobrevalorar o subestimar.

-Ex1: Com que he suspès un curset que m'han pagat els pares penso que em faran fora de casa.

-Ex2: Et fa mal el pit desde fa dies i penses que no és res i que ja se't passarà...

8.- Raonament emocional: Bassar els teus arguments en el teu estat emocional i no racionalment.

-Ex1: M'ha enganyat la parella, ho hem deixat i ara estic mol decepcionat, per tant penso que no aprovaré el curs i no vaig a classe.

-Ex2: Estic content, per tant, la gent em farà més cas.

9.- Etiquetar errònament: Jutjar sense cap base vàlida.

-Ex1: Veiem una noia que porta una falda molt curta i pensem que es una "fresca".

-Ex2: Un noi que no coneixem treu la pitjor nota d'un examen, per tant, el califiquem de incompetent.

10.- Autoinculpació: Fer-se responsable de sucessos que no s'han donat per culpa nostre.

-Ex1: El meu germà s'ha oferit per anar a passejar els gossos perquè jo estava molt cansat, al cap de 10 minuts torna a casa dient que el gos se li ha escapat i jo penso que es culpa meva per no fer el que em tocava...

-Ex 2: Un noi que ha suspès el curs i pensa que la mala relació entre la seva mare i el seu pare es tot es degut a la decepció que els hi ha creat.

11.- Personalització: Donar la culpa de alguna situació (tant bona com dolenta) a alguna persona en concret.

-Ex1: Si estan sortin es gràcies a que jo els vaig presentar.

-Ex2: Em van suspendre l'exposició perquè al final ell em va fer aquella pregunta que no vaig saber respondre.

12.- Imperatiu Categòric: És una autoexigència que no podem aguantar. Exigir-se massa... 

-Ex1: Han fet fora de la feina a la meva dona i ha caigut en un estat de depressió... Per tant, jo me'n cuidaré dels nens i de la casa a més de cumplir amb la meva feina i fer tot el possible perquè ella sigui feliç...

-Ex2: La meva mare s'està recuperant d'una operació i no pot realitzar algunes activitats primàries. Visc sol amb ella. Ella insisteix en contractar a una cuidadora durant el període de recuperació però jo, com que no vull que gasti diners, insisteixo en cuidar-me dels estudis, d'ella i de la casa a la vegada.

Reflexions:

Quan vaig veure el tipus de distorcions cognitives vaig pensar que jo n'estava encomanat de moltes d'elles... i que les mostrava massa sovint. Tot i això no em vaig espantar, ja que tal com imaginava no només jo m'identificava amb aquestes distorcions, sinó que tota la gent de la classe es sentia, en més o menys mesura, identificada en algunes d'aquestes distorcions. Suposo que l'estat d'ànim de la persona, les seves experiències en la vida, la situació emocional, i un munt de factors més fan que una persona pateixi més o menys distorcions i que en pateixi més d'un tipus que d'un altre.

A mesura que anava fent la pràctica i possant exemples de distorcions cognitives, m'he percatat de que  en alguns dels meus exemples, podien intervenir-hi diferents distorcions. Que un mateix exemple d'una certa distorcio també sería vàlid en una altra. I que una distorció pot ésser desencadenadora d'altres... A més, per un mateix i sense l'ajut de ningú, costa veure que estem patint una distorció. Al cap i a la fi, com podem despendre'ns de les nostres creençes que hem creat nosaltres mateixos?. Un canvi d'opinió (de punt de vista) sense un factor extern és molt difícil de fer, per això cal ser un bon autopsicòleg. 

Tot això fa que pensi que una persona que, per exemple, està baixa de moral o autoestima serà mes propensa a tenir un tipus de distorcions. I encara que aquesta persona sigui concient de les distorcions, serà inevitable que en tingui. Ara bé, el seu autocontrol i coneixement/experiència l'hi ha de servir per veure altres punts de vista i ser concient de que moltes de les coses que pensa son fruit del seu estat. És evident però, que aquesta persona necesitarà de l'ajuda externa també per poder canviar els seus punts de vista...

Aquesta pràctica m'ha servit per veure els diferents tipus de distorcions cognitives que existeixen i a ser una mica més concient de que tot el que penso no és vàlid i tenir en compte que es poden canviar la manera de veure les coses...