Pràctica 1: La introspecció

Objectius de la pràctica:

Bé, el passat dia 15 d'octubre, el professor de fonaments de psicologia, ens va invitar, al final de classe, a provar de "deixar fluir la ment". És a dir, intentar no controlar els nostres pensaments. Només limitar-se a observar-se a un mateix. A observar els nostres pensaments. Aquesta pràctica s'anomena introspecció.

La pràctica, hauria de consistir en:
1- Intentar no intervenir en els nostres pensaments i dedicar-nos únicament a observar-los durant 10 minuts.
2- Explicar el que ens a vingut al cap.
3- Conclusions sobre l'experiència de la introspecció.

Ara bé, com que ja fa molt que havíem d'haver fet la pràctica, no recordo que se'm va passar pel cap aquells 10 últims minuts. I com que les reflexions/conclusions seran les mateixes, faré la pràctica de la introspecció aquí, a la sala d'estudis de la universitat...

Pensaments d'una ment desordenada:


La dificultat més gran que he trobat a la pràctica ha sigut el diferenciar ben bé quins eren els moments que entraven dins la introspecció i descartar els que no entraven dins la pràctica... a part de memoritzar després tot allo que podia incluir que se m'havia passat pel cap. Això es degut a que em costa diferenciar ben bé (després de fer la pràctica ja ho he tingut més clar...) quan el meu cervell flueix sol i quan està completament sota el meu control... Potser això es degut al meu dèficit de concentració, al mateix temps provocat per una manca de fer treballar el cap durant tant de temps (dos anys sense estudiar i gairabé sense treballar es noten...), però normalment quan vull pensar sobre algo decideixo el tema de pensament i després el meu cap "va sol" donant voltes sobre aquell tema... Podríem dir que els núvols són la meva segona llar!
Per començar la pràctica, primer he intentat "dispersar-me", intentar no pensar en res i en aquell moment que m'estava dient a mi mateix:"no pensis en res... concentra't... has de deixar fluir la ment..." per costum me posat a mirar i rosegar els dits i de sobte m'ha vingut una canço al cap: "Eh Yjal, estás atontada..." i he pensat si això ja formava part de la pràctica i he recordat que una companya de classe també havia incluit en la seva pràctica una cançó que li havia passat pel cap i me la vaig imaginar a la cuina amb un cullerot de fusta tararejant la canço que sortía a la seva pràctica amb la cara felicitat mentre feia el menjar.
Després, he sentit una veu masculina de fons que m'ha perturbat i m'ha portat a imaginar-me a un noi que vaig conèixer l'altre dia al pis d'una amiga, tenien la veu molt semblant... però he seguit sentit la seva veu i he pensat que potser s'assemblava més a la veu d'un vell conegut/amic del poble... i això m'ha portat a preguntar-me que se'n debia haver fet i en quin moment havíem perdut la relació... Així que quan he vist que això ja no entrava dins la introspecció he sacsejat el cap nerviosament i m'he dit a mi mateix, tinc que deixar la ment en blanc, ment en blanc... i m'ha aparegut la típica imatge de pel.lícula de l'oest quan hi ha un duel: el poble buit, silenci i de cop una ràfega de vent que mou una "bola de palla" i això ma portat a imaginar-me a mi aquí sol amb els ulls tencats fent la pràctica aïllat com un boig, després he pensat en que després tenia classe i ma vingut una mini pel.lícula al cap on m'aixecava tard i anava correns cap a la universitat, entrava a classe i la distribució que li donava el meu cap a la classe era la mateixa de l'últim dia. Quan entrava a calsse ningú deia res ni em cridaven l'atenció però només de seure'm (sol, cap a les últimes files i al costat del pasadís) veia que el professor era el meu pare i que m'esbroncava i amb el dit índex extès em senyalava el camí de la  sortida mentre em deia: Surt de classe!!! Així, sortía de classe i pensava nerviosament que no podría aprofitar el temps i no podría acabar de repassar la exposició per la classe següent, però de cop el meu cap em va dir: ah no! si fins dijous no la tinc que fer!
Aquest va ser el final de la meva pràctica introspectiva, ja que patía per no dormir-me... Molts cops quan estic cansat i vull dormir, tenco els ulls i em plantejo possibles situacions que em poden passar o podríen haver passat a la vida i començo a imaginar i montar-me la pel.lícula (no creieu que tenen gaire coherencia aquestes pel.lícules, més aviat les situacions plantejades em porten a altras situacions que potser no tenen massa a veure)  així que per mi la introspecció la faig potser cada día abans de dormir...